L’estat de la població de Stachys maritima a la Rovina és bo, és la població més gran de la que es té constància, malgrat que no es coneix amb exactitud el nombre d’aquests individus que són reproductors. Al tractar-se d’una espècie amb certa preferència per microambients remoguts i per la colonització de nous espais creats per la modificació d’antigues dunes, s’ha generat un nucli numèricament important.
Pensem que aquest increment en la població és degut a que el lloc on es troba pateix petites pertorbacions, com el trepig de gossos, que fan de la zona un hàbitat idoni per l’espècie, ja que prefereix llocs inestables de sorres mòbils.
Creiem que els impactes esmentats a la bibliografia no afecten gaire a la planta i que, fins i tot, li es avantatjós un cert grau d’humanització que impedeixi la formació de dunes fixes, on l’espècie ja no hi té cabuda.
El major perill per la evolució de la població és la presència d’espècies invasores com Carprobrotus edulis, que colonitza ràpidament el medi, fixant les sorres i ocupant tots els forats buits, excloent-hi així a Stachys maritima.
Un altre inconvenient que es troba per la supervivència de l’espècie a la platja de la Rovina és que desaparegui el mur. L’enderrocament del mur podria afectar greument l’espècie ja que aquest mur fa de front dunar, el lloc on s’acumulen sorres de manera inestable, i la vegetació canviaria, passant de ser un ambient dunar mòbil (Ammophiletum arundinaceae) a un ambient de dunes embrionàries amb espècies pioneres com Elymus farctus ja que les sorres seran molt mòbils, però en uns pocs anys, aquestes sorres es fixaran donant lloc a una comunitat més estable com és Crucianelletum maritimae. A la figura 1 es pot observar les possibles vegetacions potencials de la zona mostrejada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada