A conseqüència de la fusió de permagel, és a dir la capa de gel permanent a la superfície del sòl de les regions més fredes com la tundra. Aquest es pot trobar en àrees circumpolar de Canadà, Alaska, Rússia i al nord d’Europa. En diferents estudis s’ha observat que sota aquest gel hi ha grans quantitat de gasos, entre ells el metà. El desglaç d’aquest preocupa a la comunitat científica ja que cada any s’alliberen 50 milions de tones; i aquest gas és molt més actiu (20%) que el CO2 en el procés d’efecte hivernacle. La majoria del desglaç succeeix en la zona de l’Àrtic.
Aquest fet també és preocupant ja que aquesta quantitat de metà és el doble de la que hi ha de CO2 a l’atmosfera i com ja s’ha comentat té el doble d’activitat que el gas més conegut causant de l’efecte hivernacle, el CO2. Per tant s’ha de tenir molt en compte el gas desprès pel desglaç del permafrost; no obstant aquest no es té en compte en els diferents models d’increment de temperatura del planeta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada