Es considera que els gels marins de l’Àrtic i la capa de gel de Groenlàndia són els elements més sensibles a l’augment de temperatura. A altes latituds de l’hemisferi nord l’augment de la temperatura serà més elevat que la mitjana i als oceans serà un augment més baix.
Es preveu que d’aquí unes dècades, l’oceà àrtic sigui navegable.
La cobertura de gel a l’oceà àrtic disminuirà de manera dràstica. Això exposarà una major superfície dels oceans més foscos, que absorbeix més radiació que la capa de gel marí blanc, de manera que l’escalfament s’amplificarà i el desgel serà més ràpid.
Tot i estar a latituds elevades, el comportament de l’Àrtic i l’Antàrtic és diferent.
La capa de gel de l’Antàrtic és menys sensible als canvis de temperatura, però les projeccions del seu comportament futur no són gens clares. L’estabilitat del casquet Antàrtic és més gran ja que és continental, però l’inici de la fusió, amb el conseqüent ascens del nivell del mar, i el fet que una bona part del casquet Antàrtic es troba a sobre de sòl situat sota el nivell del mar, podria produir una situació d’inestabilitat i destrucció molt ràpida de la massa de gel.
A la part oest de l’Antàrtic les temperatures superficials han disminuït 0,2 ºC per dècada i el refredament continua degut a dos raons principalment. Primer, l’escalfament global ha provocat un canvi en la circulació dels vents concentrant l’aire fred més proper a la superfície. Segon, el forat a la capa d’ozó ha produït una disminució de les temperatures a la primavera i l’estiu. No obstant, s’espera que un cop el forat comenci a reparar-se, augmenti l’aire càlid sobre aquest territori, comportant una major humitat i pluges que, al caure a la superfície i congelar-se, augmentaran el gruix de gel com ha estat succeint al costat est, on ha augmentat en 2,2 cm per dècada des de 1990. Si bé l’interior es manté glaçat, hi ha sectors que sí estan mostrant les conseqüències de l’escalfament global.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada