Distribució espacial dels ramets de Stachys maritima de la Rovina

Al analitzar les dades amb un índex de dispersió senzill com és:
Id=S2/µ on S2 és la variància de les dades i µ és la mitjana.
Id= 39.9 Id> 1, cosa que indica que la distribució és per contagi. Per saber si els individus estan molt agrupats es fa servir l’exponent K de la binomial negativa. Com que el nombre de parcel•les era superior a 50 es fa servir la següent aproximació:
K= µ2/(S2-µ) donant un valor de ≈ 0.182.
Per saber si aquest valor és alt o baix s’ha de calcular el valor de la màxima agregació:
K màx= n- (1/µ) ≈ 71.8
Al comparar el valor de K amb el de la màxima agregació es veu que la distribució, a més de ser per contagi, està caracteritzada per grups de rosetes en nuclis bastant homogenis.
Al fixar-s’hi en la seva distribució es veu que els individus es troben en un gradient, de més a menys individus, del mur cap al mar. Aquesta catena s’estableix en resposta al grau de fixació de la sorra, l’exposició als vents i els aports de matèria orgànica. El mur actua com a front de duna virtual, fent un hàbitat amb aportacions de sorra nova constants i, per tant, un hàbitat més aviat inestable, conegut com dunes mòbils. Així es pot veure a la figura 2 com als transectes 1 i 3 (els més propers al mur) era on es podia trobar un major nombre d’individus.
Al transecte 1 i 3 s’observa un major recobriment que al transecte 2, amb predomini de Ammophila arenaria. Això podria fer pensar que a Stachys maritima li afavoreix que el terreny estigui ocupat per altres espècies, però al camp es va constatar que la planta colonitzava zones on Ammophila arenaria encara no havia fet una capa densa.